jueves, 3 de noviembre de 2016

Ruta Literària “La Patum de Berga”

La Patum de Berga és una festa popular concebuda a partir dels entremesos que desfilaven i actuaven a les antigues processons del Corpus d'època medieval. Per representar-ho, es porten a terme tot un seguit de representacions teatrals.

Aquesta celebració representa a més, una lluita entre moros i cristians que mantingudes a través dels segles, han conservat la seva essència i caràcter original. Un corpus lúdic i festiu únic al món ha acabat gestant una celebració extraordinària basada no només en la història, sinó també, i especialment en les vivències, els sentits i els sentiments de la comunitat que l'ha preservat i la continua conservant. Totes aquestes representacions es realitza als carrers de Berga amb la participació ciutadana, on addicionalment n'és característica la presència de foc i pirotècnia.

En definitiva, la Patum no és només una festa, sinó un sentiment i una vivència profunda, declarada "Obra Mestre del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat" per la UNESCO.

AFP_Getty-169701125.jpg

Objectius, Competències, Continguts

Objectius
- Conèixer Berga i la seva festa popular “La Patum”.
- Treballar la llengua i cultura catalana arrel d’activitats lligades a una ruta literària.
- Potenciar la creativitat i la creació literària realitzant una història de manera conjunta.
- Relacionar la literatura amb la realitat.
- Treballar la lectura mitjançant la recitació de poemes.
- Millorar la cohesió de grup.



Competències
- Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
- Competència artística i cultural.
- Competència social i ciutadana.
- Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.



Continguts
- Festa major de Berga “La Patum”.
- La poesia i els recursos literaris.
- Exposició i recitació de poemes.
- Realització de diferents activitats.

Ruta Literària - La Patum de Berga


Primer punt de la ruta literària: El Museu de Berga



La Patum

La Patum és terra,
la Patum és foc,
la Patum és ritme,
la Patum és joc.

La Patum és dansa,
la Patum és fum,
la Patum és força,
la Patum és llum.

La Patum és rauxa,
la Patum és seny,
la Patum és Berga
que la festa empeny.

Tabal, tabaler,
nans vells i nans nous,
els gegants i l'àliga,
músics, tirabols,
turcs i cavallets,
àngels i dimonis,
maces, guites, plens.

Celdoni Fonoll (Fragment)




Segon punt de la ruta literària: Plaça Sant Pere

Poema de la plaça de Sant Pere

La tarda tota resplendeix de festa
que il·lumina els carrers de la Ciutat;
els contorns s'endomassen de ginesta
i en els rostres la joia s'hi ha abocat.

La plaça de Sant Pere ja es prepara
per gaudir d'una festa, la més gran!
La multitud, frisosa per dir: Ara!,
veu arribat el moment palpitant.

I tot de cop, la música comença
llançant a l'aire un ritme marcial:
Els Turcs i Cavallets, amb cara tensa,
reviuen un combat medieval.

Després, les Maces, l'Àngel desafien
entrecreuant-se amb foc i explosions;
vénen les Guites, que a la gent atien,
i no salven la plaça ni els balcons.

L'Àliga arriba, lluint la corona
de gran ducal que tan bé li escau;
duu la sang del Casal del Barcelona,
i dansa un ritme brodador de pau.

Han sortit, ara, els Nans de castanyoles,
somrients, molt lleugers i virolats;
innocents, van armats de banderoles;
diríeu que són nobles destronats.

I els Gegants, tots sorruts, de pell morena,
amb el pas assenyat i el gest altiu,
satisfets, giravolten a balquena
com duent dintre el cor un nou caliu.

També entren a fer la competència
molt trempats, juganers, els altres Nans;
les rotllanes que salten amb cadència
prenen l'aire amb festius repics de mans.

I per últim, els Plens: la gran follia
de diables, guspires, foc i fum;
espetecs dels fuets en magna orgia.
És la plaça un Infern! És la Patum

Climent Peix i Armengou



Tercera parada de la ruta literària: El Pont de Sant Quirze de Pedret.

Entre Ponts de Rosa Maria Arrazola.


Per què no obres els ulls
davant d’aquesta calma?

Per què t’afanyes a allunyar-te?

Per què no pares a descuidar
les ànsies acuitades
i respirar l’alè d’aquestes aigües?

Per què tens por de dir-te
què t’agrada?

Per què no seus al pont
per uns segons?

Per què no deixes
que aquesta lluminària
parli d’errades que
han tocat fons?

Per què no afrontes ara,
manqueses amb dretura?

Per què no ofegues
màscares i incúries?

Per què no aprens
a dir-te amb valentia
les teves idioteses
i et llances des del pont?

Jo sé que emergiràs,
solemne i renovada,
com aigua verge
que brolla de la font.




Quart punt de la ruta literària: Castell de Santueri

Poema El Castell de Santueri

Lo castell
seu vorer d’un fondal;
les torratxes que l’envolten
causen por i feredat.

Entre pins, revells i alzines
anguileja el viarany,
pujant sempre,
i que és d’aspre, i que és de llarg!

Digueu-me, rogenques rafes,
quin esclau vos paredà;
digueu-me com vos bastiren,
meravelles del meu Art.

Digues-me, castell, les gestes
de tos nobles castellans,
que ma pàtria
deslliuraren dels àrabs i cristians.


Bartomeu Ferrà (Fragment adaptat)